Hi ha experiències que et canvien per sempre. Presidir l’Associació de Moros i Cristians de Callosa d’en Sarrià ha sigut, per a mi, una d’elles.

Quan vaig assumir aquesta responsabilitat ho vaig fer amb molta il·lusió, però també amb el respecte que mereix representar unes Festes tan estimades pel nostre poble. Hui, quan em dispose a viure les últimes Festes com a presidenta, només puc mirar enrere amb un immens sentiment de gratitud.

Durant aquests anys he descobert que les Festes són molt més que els dies que aparèixen al calendari. Darrere de cada acte hi ha persones què treballen durant tot l’any amb esforç, dedicació i estima perquè, quan arribe octubre, Callosa torne a emocionar-se. He tingut la immensa sort de compartir aquest camí amb una Junta Rectora compromesa, amb els càrrecs festers, les juntes directives, les filaes, l’Ajuntament, els col·laboradors, i tantes persones què, des de llocs molt diferents, fan possible que les nostres Festes continuen creixent any rere any.

A tots vosaltres, gràcies.

Gràcies també a la meua família i als meus amics, per la seua paciència, pel seu suport incondicional i per caminar sempre al meu costat.

Aquestes serán unes Festes molt especials per a mi. Les viuré amb la mateixa il·lusió de sempre, però també amb una emoció difícil d’explicar. Perquè sé que cada acte, cada mirada, cada abraçada i cada instant tindran un significat diferent. I perquè, quan mires enrere, t’adones que el més valuós no són només els actes celebrats, sinò les persones que has conegut, les vivències compartides i tot allò que aquesta etapa t’ha regalat.

Quan aquest octubre la plaça torne a cantar l’últim Himne a la Mare de Déu de les Injúries, sabré que també ha arribat el moment de tancar una de les etapes més boniques de la meua vida. Ho faré emocionada, però sobretot profundament agraïda.

Deixe la presidència, però no deixe la festa. Perquè els càrrecs passen, però l’estima per les nostres Festes, per la Mare de Déu de les Injúries i pel nostre poble sempre perdurarà. Continuaré vivint cada octubre amb la mateixa il·lusió amb què ho he fet des de menuda: com una festera més.

Si alguna cosa m’emporte d’aquesta etapa és la certesa que no hi ha major privilegi que poder treballar per allò que estimes. Gràcies, de tot cor, per la confiança, per l’afecte i per haver-me permés viure l’honor més gran que una festera pot rebre: servir les nostres Festes.

Visquen les Festes de Moros i Cristians!

Visca la Mare de Déu de les Injúries!!!