Filà Beduinos
A partir de l’any 1963 ja trobem una filà oficial amb la denominació Beduïns. Per a posar en marxa el projecte, dos grups de jóvens callosinos, entre els 16 i 18 anys, amb entusiasme per la Festa i membres de diferents filaes històriques, decidixen, en reunió celebrada a casa d’Antonio Seguí Galiana, demanar a la Junta de Moros i Cristians i concretament al seu President Agustín Giner Ivorra la creació d’una nova filà mora. La petició va ser aprovada en la Junta General de l’any fester 1962-1963.
Per al disseny del trage van rebre la influència d’una filà de la localitat de Petrer, que en les festes de Moros i Crisitians representava els àrabs nòmades del desert anomenats Samanies o Moros Beduïns de Petrer.
Vista esta possibilitat, decidixen acudir a la població de Petrer en plenes festes de Moros i Cristians. Al tornar a Callosa conéixen de primera mà al disañador i confeccionador del trage. Es tracta d’un sastre cridat Antonio Vera Brotons, del mateix Petrer, que es posaria en contacte al més prompte possible per a concretar el cost del trage. El total ascendia a 2700 pessetes, comptant amb la confecció i brodat de l’emblema dels Beduïns realitzada per Enriqueta Mascaró Angel i que consistia en una mitja lluna i un falcó amb les ales esteses.
El vestit acabat suposava per a l’any 1963, i més concretament per al bàndol moro, una autèntic exemple d’exotisme i fantasia per a les tradicionals festes de Callosa. Desapareixia la típica manta, aixi com el jupetí. Enren conscients del canvi, i per això la filà Beduinos anticipa, a principi dels anys seixanta, el canvi de mentalitat respecte a la festa. La vestimenta, era una veritable ostentació de fantasia i colorit, consistent en:
- Botes verdes.
- Dos parells de pantalons, un per al que decidim «jugar» de color negre i un altre groc per a les desfilades i la resta d’actes oficials.
- Faixa de color verd.
- Dos camises de color roig amb punys de llana del mateix color; la botonada portaria unes sanefes amb coll redó i en el revers figuraria un falcó brodat, però amb les ales tancades.
- Un vel blanc, ajustat amb cordons negres d’or vell.
- Una gel·laba que portava unes puntes daurades i brodat un falcó amb les ales plegades.
- Una capa de jugar per a l’acte del tiroteig amb caputxa i colors verds i negres. En l’empunyadura de l’espasa figuraria l’efígie d’un beduino.
- Els braçalets portarien en el centre una mitja lluna.
- Completaria l’equip uns guants de color negre.
Un membre de la filà va suggerir una modificació en la camisa i va proposar que es brodaren mànigues amb una decoració de mitges llunes en sentit invers, igual que en la seua davantera de la camisa. Així mateix una mitja lluna i un àguila amb les seues ales esteses que ocupava mitja esquena. Respecte a la gel·laba, també va experimentar un xicotet canvi amb l’anterior.
