L’any 1972, la quadrilla «Caberots» va decidir reunir-se en la seu social de l’Associació de Moros i Cristians, ubicada en eixos temps en el local cedit per l’Ajuntament, en els baixos de les escoles nacionals de les xiquetes. La reunió va tindre lloc en el pati interior de la dita seu i el motiu d’ella era la formació d’una nova «Filà» i la realització d’un trage de fester del ban moro.

El dissenyador del trage va ser Santiago Arilla Mascarós. Com anècdota curiosa destaca la font d’inspiració per a la nova filà: veient la pel·lícula «El Cid» en el cine Saló Modern de Callosa d’en Sarrià, ubicat on hui en dia està la seu social de l’Associació de Moros i Cristians, se li va ocórrer la idea tant del disseny del trage com del nom de la Filà. El dibuix del brodat ho va traure d’un dels seus còmics del «Capitán Trueno» i va fer un esbós per a confeccionar-li un trage al seu germà menut Enrique Arilla Mascarós, allà per l’any 1965.

De la indumentaria inicial predominen els colors blanc i negre, la distribució era la següent:

• Bótes blanques amb unes sanefes negres pels seus bords.
• Dos parells de pantalons de drap de vellut de color negre.
• Faixa blanca amb una borla blanca i una altra negra.
• Una casaca del mateix drap que portava en el centre de l’esquena un brodat i en la part davantera una abotonadura per a subjectar-la.
• Un turbant, mitat blanc i mitat negre, amb un vel blanc. En el centre del turbant portava una pedra preciosos i lluentons de diversos colors per tota la seua superfície, i estava coronat per un ferro de metall de significat àrab.
• Una capa negra del mateix drap en l’anvers de la qual figurava una cobra brodada sobre fons blanc i en el seu revers una mitja lluna brodada amb lluentons daurades sobre fons negre. Se subjectava amb una cadena daurada de muscle a muscle amb muscleres de ferro caragolades per mitjà d’uns espàrrecs.
• Una espasa corba.
• Uns guants blancs completen l’equip.

Alguns amics desconfiaven del color blanc, ja que el veien massa brut, i entre tots decidiren suprimir el blanc i refer l’esboç. D’esta manera, Santiago Ariila Mascaró va exhibir un nou disseny de l’esbós que seria totalment diferent de l’anterior i als trages que, fins eixes dates, havien eixit en les festes de Callosa.

El llibre d’actes de l’Associació de Moros i Cristians reflecteix l’aprovació i presentació de la nova Filà anomenada Guaride la forma següent:

«En Callosa d’en Sarrià a tres de mayo de mil novecientos setenta y dos, siendo las veintidós horas se reúnen en el local social de esta entidad en sesión extraordinaria los componentes de la Junta Directiva».

Obrint la sessió per part del President, el secretari llig l’acta anterior, que va ser aprovada per unanimitat, i a continuació, es tracten els assumptes següents:

«Solicitud formación nueva «Filà Mora» «Guardia Negra». Se comunicó la solicitud efectuada por un grupo de jóvenes para la formación de una nueva «Filà Mora» denominada «Guardia Negra», presentándose el correspondiente diseño y que constará de: Capa negra con vueltas rojas y hombreras, turbante con velo caído negro y pañuelo tapando media cara inferior, chaquetilla y pantalón de color negro, botas de media caña con cordones de color rojo, faja roja, adorno color blanco sobre el pecho consistentes en un collar, cimitarra y bordado adornando la capa.

Se acordó aprobar tal solicitud si se cuenta con un número suficiente de componentes y si son socios todos ellos. Por ello debían presentar para la próxima Junta Directiva la relación de todos los solicitantes.»

Així es va fer i en la segona acta del 14 de juny de 1972 s’esmenta la Guàrdia Negra per a donar el vistiplau d’una nova filà:

«Asistiendo a esta Junta, como representantes de la misma D. Juan Silvestre Tasa Valls y D. José Mestre Tasa, los cuales entregaron relación provisional de sus componentes, que ascienden a treinta y nueve(…)»

El vestit definitiu quedava en dos unics colors, el negre i el roig, quedant de la següent forma:

•  Faixí de color roig.
• Dos camises de color negre amb coll redó, la botonada de color roig i en el revers figuraria una cobra brodada amb colors verds, groc i blanc sobre fons roig.
• Turbant negre tipus «Tuareg», amb un cordó roig sobre el seu bord, en el centre una flor de lis de metall amb una gemma roja en el centre de la mateixa i coronat amb un ferro (punta de llança, que comprén la fulla i el poal amb què s’assegura el turbant) .
• Una cuirassa de «escay» de color negre, amb uns quants claus reblades i encunyats amb una al·legoria àrab. En el seu revers portava un sistema de corretges per a subjectar-se. I en els muscles portava espàrrecs per a subjectar la capa.
• Una capa de «jugar» per a l’acte del tiroteig de color roig.
• En l’empunyadura de l’espasa figuraria l’efígie d’una àguila sobre un cercle amb unes al·legories àrabs i, en el seu centre una gemma roja. Eixint d’este cercle dos braços que es tanquen per ambdós costats fins al full de l’espasa.
• Escut en forma de mitja lluna que en el seu vorell porta uns quants claus reblades i encunyats amb al·legories àrabs i en el seu centre el nom «Guardia Negra» escrit en àrab; tot açò en color or.
• Una llança.
• Els braçalets de cuiro roig tenien uns quants claus reblades i encunyats amb una al·legoria àrab.
• Completen l’equip uns guants de color negre.»

La confecció de tots els vestits es realitza a Callosa d’en Sarrià. Els sastres Julio Tasa Saval i el seu fill Juan Tasa Ivars s’encarreguen de fer les camises, pantalons, faixa i capa. Els brodats de la cobra en les camises i la capa els realitza Rosa Sanchis Llorca (Rosa Manco). Alfonso Montiel Savall facilita totes les teles del vestit de la ciutat de València. Els turbants s’encomanen a Alcoi, com així també els braçalets, l’espasa i la flor de lis del metall. De les botes s’encarreguen els artesans d’Elda. Les llances, de Benidorm. Finalment, la bandera amb lletres i el seu símbol brodat estigué a càrrec del metge Ailaz Radwan i d’Enriqueta Mascarós Ángel respectivament.

• 

• 

• 

• 

•